miércoles, 2 de noviembre de 2011

A tu
No ploreu perquè me n'he anat, somrieu perquè m'heu tingut diu la teva esquela... jo cada dia plor i somric alhora, penso en tu en cada cosa que faig, en com d'orgullós estaries de mi i quan em renyaries o no t'agradarien les meves decisions.

Penso en tu quan me'n vaig a dormir, penso en tu quan vaig a casa i quan respiro, veig fotos i recordo, somric i penso en com d'afortunada vaig ser de tenir-te a la meva vida, de tenir l'oportunitat de tenir els teus gens, i les teves ensenyances.

Gràcies per haver existit però no tenies permís per marxar tan aviat

Jo sempre un més... tu ho entens