Perdona pero quiero casarme contigo

Qui no ha somiat amb la seva parella perfecta? Quina noia no ha desitjat que li demanin matrimoni de la manera més romàntica i especial possible i dedicada exclusivament a ella? Qui no ha desitjat que tot sigui fàcil, bonic i senzill?

Aquest llibre em va posar la pell de gallina des de la primera pàgina i és que és tan real que l'amor no és fàcil, que s'ha de lluitar. Tracta de l'amor, l'amor des de la fidelitat, des dels inicis i fins a la màxima expressió d'aquest, de la infidelitat i de sentiments. Sentiments que sorgeixen del dubte i la indecisió... sentiments que apareixen quan sents que has perdut allò que tant estimaves...

Personalment Federico Moccia, en aquest llibre m'ha donat una lliçó de lluita i esforç. Si estimes perdona, sinó oblida, em va dir algu molt important a la meva vida, i és que per mi estimar és el motor de la vida.

A tu

No ploreu perquè me n'he anat, somrieu perquè m'heu tingut diu la teva esquela... jo cada dia plor i somric alhora, penso en tu en cada cosa que faig, en com d'orgullós estaries de mi i quan em renyaries o no t'agradarien les meves decisions.

Penso en tu quan me'n vaig a dormir, penso en tu quan vaig a casa i quan respiro, veig fotos i recordo, somric i penso en com d'afortunada vaig ser de tenir-te a la meva vida, de tenir l'oportunitat de tenir els teus gens, i les teves ensenyances.

Gràcies per haver existit però no tenies permís per marxar tan aviat

Jo sempre un més... tu ho entens

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

Després d'haver seguit de forma entusiasta la sèrie Polseres vermelles i llegir El mon groc i Si tu em dius vine ho deixo tot... però diga'm vine, volia deixar-me sorprendre una vegada més i vaig decidir-me a comprar Tot el que podríem haver estat tu i jo sino fóssim tu i jo. Val a dir que com tots els llibres d'Albert Espinosa, vaig devorar-lo, dos trajectes Barcelona-Girona van ser suficients per deixar-me enamorar una vegada més.

M'encanta la forma d'escriure, tan natural que fins i tot sembla espontània, com si de veritat m'ho estiguessin explicant enlloc de narrant. Gran llibre amb gran final, com sempre aconsegueix fer-me pensar i no m'ha deixat indiferent en cap sentit... no obstant tinc una crítica i és l'ús dels mateixos recursos en tots els llibres, exemples que es repeteixen i es connecten... explicar el mateix amb paraules diferents m'agrada però em resulta previsible quins exemples farà servir després d'haver llegit el mon groc i veure la sèrie...

Sense dubte la recomenaria a tothom qui tingui ganes de deixar-se sorprendre amb una història diferent sobre el futur d'aquesta humanitat, on som i què hi fem aquí.

Peregrinatio és la lectura d'aquests dies, d'una gran autora pel meu gust; Matilde Asensi, noveles històriques com no n'he trobat d'altres, Peregrinatio no decepciona.

Es tracta d'una espècie de continuació de Iacobus, posterior en el temps és un manual per fer el camí de Santiago, detallat i recordant les explicacions de Iacobus, és un recordatori per tots aquells que vam disfrutar d'aquesta gran obra i alhora una bona guia de viatge si es pretén fer el camí.

M'està agradant, és curt i està molt ben il·lustrat, em recorda les bones estones dedicades a llegir Iacobus.

Benvinguts

Aquest no pretén ser un blog de crítica literaria ni tan sols de recomenacions perquè considero que la meva modesta opinió sobre els llibres que em vagi trobant pel camí no ha de ser ni millor ni pitjor que d'altres, no obstant pretenc expressar el que més m'agrada i el que menys de cada un dels llibres que vagi llegint, que espero puguin ser molts!

Salut a tots